S’istòria

Su topònimu ndi arribat, istau, de su pòpulu antigu prenuràgicu de is semilitensis, chi s’agatant in cabu de giossu de sa Sardìnnia, chi depiat teni in Sìmaba sa làcana sua prus a pitzus. Àtera ipòtesi portada a innantis est ca ndi arribat de s’aregu Thymalis, Thymalla, o Thytimala = Lua, chi dd’iant a podi giau in tempus bizantinu.

Istau ca Sìmaba ndi dd’iant pesada in medioevu artu, po mori de s’ispopolamentu de unus cantu biddas romanas ispaniadas in su territòriu chi iant lassau a perdi po logus prus segurus, prus sanus e mellus aunius a is arretzas de is bias de cussu tempus.

Is primu iscedas istòricas de sa bidda funt de s’acabbu de su sèculu XI, candu is paras Vitorinus, chi ndi aproliànt de Marsìllia, iant otentu sa cuncessioni de sa crèsia locali de Santa Caterina de Alessàndria, de su Giuxi Costantinu de Arborea.

Non si isciri perou custu fràigu anca fiat postu in su territòriu comunali. Sa bidda iat sighiu totu is avenimentus istòricus de sa Curadoria, acoa “Encontrada” de Parti Montis, in su giudicau o rennu de Arborea, sighendi is avenimentus a candu de indipendèntzia e a candu de sutamissioni a su podèriu cadalanu-aragonesu e ispanniolu acuntèssius in s’ìsula movendi de su 1323 finas a su 1720.

Ca ddui fiant is aragonesus ddu documentat su feudu cuncèdiu in su 1368 a su catalanu Ponzio Sardin. Ispaciau su Rennu de Arborea, in su 1410, sa bidda dd’iant posta in su Marchesau de Aristanis finas a su 1474, candu fiat intrau a fait parti de sa contea de Cuirra, fata a Marchesau in su 1603, finas a candu iant aboliu is feudus, in su 1839 in tempus de su Rennu de Sardìnnia, asuta sa dinastia de is Savòias.

Sa parròchia fadiat parti a primìtziu de sa Diòcesi iscuada de Terraba, chi su Paba Giuliu II in su 1503 iat aboliu po dd’acomunai a pari a sa Diòcesi de Useddus. In tempus de fascismu su comunu dd’iant fatu a fratzioni de Gonnostramatza finas a su 1947, candu iat torrau a pigai s’autonomia amministrativa sua.

Oindii fait parti essentziali de su Cunsòrtziu intra de is comunus chi tzèrriant “Due Giare” e est postu in su parcu natzionali geomineràriu istòricu e ambientali de sa Sardìnnia – Àrea 1 – Monti Arci, chi s’UNESCO at arreconnotu in su 1998.

Sa toponomàstica si tramandat ca ddui aiant unus cantu cresieddas isciarrocadas chi fiant de primu de su XVII sèculu, incapat de orìgini bizantina: Santu Luca, Santu Saturninu, Santu Giuanni, Santu Cristu, Santu Idu, Santa Maria, Santu Alessandru P., Santu Antiogu, Santa Caterina de Alessàndria, medas de custas si podint agatai sighendi is topònimus e sighendi is arrastus de fundamenta. In su territòriu comunali ddui aiant àteras duas biddas de orìgini artumedioevali chi si funt ispèrdias, comenti a: Pardu (sec. XIV – XV) e Gemussi (acabbu sec. XVII, inghitzu sec. XVIII).